La seguretat a casa és una de les qüestions que més preocupen tant propietaris com llogaters. Tot i això, sovint no hi pensem fins que es produeix algun incident al nostre edifici o al barri.
Millorar la protecció d’un habitatge no significa necessàriament instal·lar sistemes sofisticats o fer una gran inversió. Revisar els accessos, reforçar determinats punts vulnerables i adoptar alguns bons hàbits pot marcar una diferència important.
El primer pas: detectar els punts febles de l’habitatge
Abans de comprar una alarma o canviar la porta d’entrada, és recomanable observar l’habitatge amb una certa perspectiva. No tots els pisos tenen les mateixes necessitats de seguretat.
Una planta baixa amb pati, per exemple, presenta punts vulnerables diferents dels d’un pis situat en una cinquena planta. De la mateixa manera, un habitatge amb accés directe des d’un aparcament comunitari requereix una revisió diferent d’un pis al qual només es pot arribar des de l’escala.
Convé comprovar l’estat de la porta principal i del pany, el tancament de finestres i balconeres, els accessos des de terrasses o patis i les portes comunitàries de l’edifici. També és important saber quantes còpies de les claus existeixen i qui les té.
Aquesta revisió inicial permet identificar on té més sentit invertir abans de prendre qualsevol decisió.
La porta d’entrada, una de les principals barreres de protecció
La porta principal és un dels elements més importants en la seguretat de qualsevol habitatge. No n’hi ha prou que sembli robusta: el pany, el bombí, el marc i els punts d’ancoratge formen un conjunt i la resistència final dependrà de tots aquests elements.En habitatges antics és especialment recomanable revisar si els sistemes de tancament han quedat obsolets. Un professional pot valorar si és necessari substituir tota la porta o si n’hi ha prou amb millorar-ne alguns components.En molts casos, reforçar el marc i instal·lar un sistema de tancament de més qualitat pot augmentar considerablement la protecció sense haver de substituir completament la porta.La seguretat, però, comença abans d’arribar al mateix habitatge. Les portes d’accés a l’edifici, els aparcaments i altres zones comunitàries també formen part de la protecció del conjunt. Una porta comunitària que queda oberta habitualment redueix l’efectivitat de la resta de mesures.
Finestres, balconeres i terrasses: accessos que també cal revisar
Les finestres acostumen a rebre menys atenció que la porta principal, però poden ser especialment importants en plantes baixes, primers pisos o habitatges amb terrasses accessibles.Existeixen diferents solucions per reforçar-les sense necessitat de substituir-les. Els sistemes addicionals de bloqueig, determinats reforços dels tancaments o les làmines de seguretat per als vidres poden incrementar la resistència davant d’un intent d’accés.Les persianes també poden incorporar mecanismes que dificultin que siguin aixecades des de l’exterior.En habitatges amb pati o terrassa, la il·luminació és un altre element que cal tenir en compte. Una zona exterior ben il·luminada i visible acostuma a ser menys atractiva que un espai fosc i completament ocult des del carrer o des dels habitatges veïns.L’objectiu no és convertir la casa en una fortalesa, sinó evitar que existeixi un punt d’accés clarament més vulnerable que la resta.
Alarmes i sistemes connectats
La tecnologia aplicada a la seguretat domèstica ha evolucionat notablement durant els darrers anys. Actualment existeixen sistemes adaptables tant a habitatges grans com a pisos de dimensions reduïdes.
Sensors d’obertura de portes i finestres, detectors de moviment, càmeres connectades o avisos al telèfon mòbil permeten tenir més control sobre l’habitatge quan no hi som.
Alguns sistemes també poden estar connectats a una central receptora d’alarmes, mentre que altres funcionen directament mitjançant aplicacions mòbils. Abans de contractar-ne un, convé valorar les necessitats reals de l’habitatge, el cost inicial, les possibles quotes mensuals i el manteniment necessari.
La tecnologia pot aportar una capa addicional de protecció, però funciona millor quan es combina amb unes bones mesures físiques de seguretat.
Protegir els objectes de més valor
Encara que s’hagin pres mesures per dificultar l’accés a l’habitatge, també és convenient pensar què passaria si algú aconseguís entrar-hi.
Documents originals, joies, diners en efectiu o altres objectes de valor no haurien d’estar en llocs fàcilment accessibles. Una caixa forta correctament instal·lada i ancorada pot oferir una protecció addicional.
També és recomanable conservar còpies digitals de la documentació important. En aquest sentit, la seguretat de la llar no només consisteix a evitar robatoris, sinó també a reduir-ne les conseqüències si es produeix un incident.
Els hàbits quotidians també protegeixen casa nostra
Una part important de la seguretat depèn del comportament de les persones que viuen a l’habitatge.
Quan marxem uns dies, per exemple, convé evitar senyals massa evidents d’una absència prolongada. Una bústia plena, les persianes permanentment abaixades o un habitatge que mai presenta cap activitat poden indicar que no hi ha ningú.
També és prudent evitar anunciar públicament a les xarxes socials que estem de vacances mentre l’habitatge està buit.
Un altre aspecte important és el control de les claus. Quan es perd un joc de claus o no es pot saber amb certesa qui en conserva còpies, és recomanable valorar la substitució del bombí o del sistema de tancament.
La relació entre veïns també té un paper important. En una comunitat on les persones es coneixen és més fàcil detectar situacions poc habituals, avisar si una porta ha quedat oberta o recollir la correspondència d’un veí que és fora durant uns dies.
Una bona seguretat és la suma de petites mesures
No existeix una única solució que garanteixi per si sola la seguretat d’un habitatge. La millor protecció acostuma a ser el resultat de combinar diferents mesures: una porta i uns tancaments adequats, finestres protegides, una bona gestió dels accessos comunitaris, tecnologia quan sigui necessària i, sobretot, bons hàbits quotidians.
Per a propietaris que tenen un habitatge llogat, revisar periòdicament aquests elements també contribueix a mantenir l’immoble en bones condicions i a oferir més tranquil·litat als seus llogaters.
La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona treballa per oferir a propietaris i llogaters informació i assessorament per gestionar els seus habitatges amb més seguretat i tranquil·litat.
Si tens dubtes relacionats amb el teu habitatge o amb la gestió de la teva propietat, consulta els serveis de La Cambra i descobreix com et podem ajudar fent clic en el següent enllaç: https://www.cpubcn.com O trucan’s al 635519080.
